dimarts, 27 d’octubre de 2009

Radio-blogs

Des de que estudiava fotografia (2003-2005), revelant fotos al laboratori, amb aquell ambient tant íntim que proporciona la tènue llum vermella, que escolto habitualment la mateixa emissora de radio: Radio3.
Aleshores l'escoltaba amb un vell aparell, endollat a la corrent, amb una llarguíssima antena enganxada amb celo, i ara l'escolto per internet; però l'essència és la mateixa: entretenir a l'oïent amb novetats musicals de variats estils, entrevistes, petits reportatges, notícies, humor, però amb la música sempre molt present.


Des de les 8 del matí fins a les 3 del migdia m'acompanyen Ángel Carmona amb el programa "Hoy empieza todo", on parlen sobretot de cultura, noticies i de la vida misma tot des d'un punt de vista molt personal; Virginia Díaz amb "180 grados" dedicat, principalment, a les novetats de Rock i Pop; Tomás Fernando Flores, locutant el programa "Siglo 21" dedicat a la música electrònica; Diego A. Manrique, revivint les músiques del passat amb el seu "Ambigú"; i finalment, Javier Gallego "Crudo" amb el que concideraria el meu programa preferit, "Carne cruda", on convina diferents estils de música, basats en un tema que es desenvolupa al llarg del programa.


Cada un d'aquests programes, disposa del seu radioblog a internet, on es poden consultar les últimes notícies i novetats del que han estat parlant cada un d'ells.

dimecres, 30 de setembre de 2009

Ssitema estàndard de pictogrames

L’any 1914, va ser creada als EUA l’organització de professionals del disseny sense ànim de lucre AIGA (American Institute of Graphic Arts).

L’AIGA, en col·laboració amb el Departament de Transport dels EUA (DOT), van elaborar un inventari dels sistemes de símbols i signes que s’havien utilitzat en diversos llocs del món per guiar els passatgers i vianants en aeroports, estacions de tren, etc.

A partir d’aquest estudi, un comitè de cinc dissenyadors gràfics designats per AIGA (Thomas Geismar, Seymour Chwast, Rudolph de Haraka, John Lees i Massimo Vignelli) van formular unes recomanacions per a l’adaptació i redisseny de dits símbols. Sobre la base de les conclusions extretes per aquest comitè, un equip de dissenyadors, membres d’AIGA (Roger Cook i Don Shanosky, Page, Arbitrio and Resen, Ltd.) van produir un sistema pictogràfic estàndard, dirigit a persones de diferents edats i cultures, que resultés clarament llegible a distància.

El 1974 van publicar el primer conjunt de 34 pictogrames que va ser premiat pel Presidential Design Awards. El 1979 van ser afegits a aquest sistema 16 pictogrames més.

Actualment, l’esmentat sistema format per 50 pictogrames, es troba disponible a la pàgina web d’AIGA, d’on es pot descarregar gratuïtament en format EPS i GIF.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Esbaiola't

A Esterri d'Àneu, un petit poble cituat al nord del Pallars Sobirà, i del qual jo mateixa en procedeixo, s'hi celebra a finals d'aquest mes de Juliol, i per segon any, el festival de teatre Esbaiola't. Més informació al blog del festival.

dijous, 2 de juliol de 2009

SCUM Manifesto

M’agrada llegir sobre la vida d’aquelles persones que han deixat un llegat més o menys important, com ara Sigmund Freud, Kurt Cobain, Richey James Edwards (lletrista i guitarrista dels Manic Street Preachers fins que va desaparéixer el 1995), Linda Kasabian (inspiradora del nom del grup de música Kasabian), Andy Warhol, etc.

Llegint sobre aquest últim, concretament sobre the Factory, l’estudi d’art que va fundar l’any 63 a Manhatan, vaig conéixer l’intent d’assasinat que Warhol va patir per part de Valerie Solanas. És tracta d'una psicòloga, escriptora i feminista radical Nord americana, que a part de ser coneguda per l’intent de matar a Andy Warhol, també ho és per haber escrit un assaig sobre la cultura patriarcal, el manifest de la Organització per a l’Extermini dels Homes, o més conegut com a S.C.U.M. Manifesto (Society for Cutting Up Men Manifesto).

He trobat per Internet una traducción de l’
S.C.U.M. Manifesto, i tot i que no estigui d’acord ni amb el llengustge que s’hi utilitza, ni en la major part dels arguments que s’hi donen, crec que és un document interessant de llegir, ni que sigui per comprendre fins on pot arribar el deliri humà, molts cops donat per situacions que afecten en la vida i la personalitat de qui les pateix. Per això us recomano que abans llegiu una mica sobre la història d’aquesta dona.

dimarts, 30 de juny de 2009

Millaray Farreras

Avui us vull presentar a Millaray Farreras. Una amiga, molt bona dissenyadora gràfica, amb la que he tingut la oportunitat de treballar, i de la que he après més del que ella creu.
Des d'aquí la vull felicitar per la seva bona feina feta, i la seva recent maternitat.

Si voleu saber-ne més visiteu la seva web.

Us deixo un tastet de la seva creativitat, un CD que podeu adquirir a les botigues Natura, i que, ja que el tinc, us el puc recomanar.

dimecres, 27 de maig de 2009

Barça vs. Manchester

Sense abandonar del tot la temàtica d'aquest blog, avui dedicaré aquest post al futbol; concretament al Barça, que avui disputa a Roma la final de la Champions contra el Manchester.
Dons aquí teniu la il·lustració de Borrell per a la portada del Periódico d'avui. Visca el Barça!

dimecres, 20 de maig de 2009

Joan Puigdemon "Putxy"

Joan Puigdemon, "Putxy", és un molt bon fotògraf garrotxí, i amic meu.
En motiu d'un mail que m'ha fet arribar ell mateix, he cregut convenient dedicar-li un espai en aquest blog.
En l'esmentat mail, hi havia un enllaç a Photo Revista, una publicació digital dedicada al món de la fotografia, en la qual han destacat alguns treballs d'en "Putxy" en l'espai Galería destacada.
A més, Joan Puigdemon, és el president de l'associació Olot Fotografia (de la qual jo mateixa he format part) que organitza una bienal fotogràfica a la ciutat d'Olot.
Si en voleu saber més coses, podeu visitar la seva pàgina web, a putxy.org.

dimarts, 19 de maig de 2009

Signa per un ADSL més barat!

Adslmasbarato.com, és una iniciativa promoguda des del portal especialitzat en telecomunicacions ADSLZone.net. A més col·laboren amb l'Associació d'Internautes, ADSLnet.es, Coveralia.com, ElOtroLado.net, Tuexperto.com, elgrupoinformatico.com, adslayuda.com. Si desitges unir-te a la iniciativa, pots llegir-te el manifest i signar aquí.


dilluns, 27 d’abril de 2009

A grans mals... grans remeis!

Hola de nou!

Fins ara, en aquest blog, apareixia un gadget a travès del qual es podia escoltar música per Last.fm. Dons bé, a partir d'avui, desapareix el gadget, ja que Last.fm deixa de ser una emisora de ràdio per internet gratuïta. A partir d'ara, tots aquells que s'hi vulguin subscriure hauran de pagar 3€ al mes.

Jo he optat per no pagar-lo, per tant, ja no tinc accès a tota la meva informació musical; així que he decidit substituir-lo per un traductor de google, per tal que aquells que no entenguin el català, puguin traduir les publicacions d'aquest blog al seu idioma.

I ja ho diuen, a grans mals, grans remeis, així que faré unes quantes recomanacions per escoltar emisores de música, per internet i gratis!
  • Un descobriment que he fet avui mateix, gràcies a un correu electrònic en cadena que m'ha enviat un amiga: rockola.fm. L'estil i el funcionament de la pàgina es ben semblant al de last.fm, amb una diferència que personalment, m'ha fet gràcia: pots escollir la música que vols escoltar segons el teu estat d'ànim.
  • Una emisora de ràdio que tots coneixem, ICat.fm, on posen molt bona música, variada, i a més cada hora estàs informat del que passa al món.
    I no és la única ràdio "convencinal" que és pot escoltar on-line. Actualment la majoria d'emisores de ràdio, nacionals i internacionals, es sintonitzen a la red.
  • I finalment, tots aquells que tingueu instal·lat ITunes al vostre ordenador, podeu escoltar centenars d'emisores de ràdio, de tots els indrets del planeta i de diferents temàtiques.

dimecres, 11 de març de 2009

Revistes Digitals

Investigant per la red, he descobert un munt de pàgines interessants relacionades amb el món del disseny, l'art i la creativitat.

A continuació trobareu un llistat de revistes digitals:


  • Crann: Revista de disseny i comunicació. És possible comrar-la online, però en la seva web s'hi troba un ampli llistat d'articles classificats per temàtiques. Argentina

  • EneO: "Ensayo de diseño"; revista alternativa dins del disseny mexicà, que actúa com a fòrum d'expansió. Mèxic

  • FIndeMundo: Espai que publica dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs i artistes visuals que dessitgin dialogar a travès d'imatges. Argentina

  • Icono: "Revista virtual de contenido real"; així la defineixen els seus creadors. El seu contingut és, bàsicament, visual. Consta, també, d'un espai de participació pública. Mèxic


  • IdeaFixa: Revista digital internacional de fotografia, disseny, il·lustració i arts plàstiques, l'objectiu de la qual es promoure la inspiració i la visió del artistes participants. Surt bimestralment, i cada edició es bassa en un tema. Brasil

  • IdN:Publicació internacional per a gent creativa, que té com a objectiu ampliar la comunitat del disseny a l'Àsia, el Pacífic i en tot el món. Austràlia - China - Singapur - Estats Units

  • Invasiva: Revista experimental creada per un estudi de disseny. És tracta d'una mescla de disseny, música i art que vol ser un mitjà d'expressió per als que tinuin coses a sir. Argentina

  • Maquetadores: Blog sobre disseny periodístic. Espanya

  • MielparaelAsno: Lloc de trobada de disseny gràfic, tipografia, vídeo, art urbà, activisme gràfic, i noves tendències. Des del seu lloc web, es pot accedir al blog, al myspace, i a la revista digital Resist. Espanya

  • Neo2: Revista de tendències (música, disseny, arquitectura, art, moda...) que es publica mensualment als quioscos. A internet hi trobem el blog. Espanya

  • Perfórnika: Publicació electrònica de notícies de disseny creada per un estudi de disseny madrileny. Espanya

  • Tiypo: Revista digital especialitzada en tipografia, que a més de notícies i articles, ofereix descàrregues gratuïtes. Mèxic

  • Visual: Magazine de disseny, creativitat gràfica i comunicació. Es publica mensualment. Actualment la seva web està en reformes. Espanya

I per obtenir més informació relacionada amb el món del disseny, us recomano que visiteu Linkódromo, un portal argentí, d'enllaços a articles, estudis i agències, publicacions, portfolis, etc.

dilluns, 2 de març de 2009

El Discurs de Gervasio Sánchez

El passat 7 de maig de 2008, el fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, va recollir el premi Ortega y Gasset que otorga el diari el País, dabant d’un concorregut públic, entre el que es trobava la vicepresidenta del govern, el president del Senat, alguns ministres, Esperanza Aguirre i l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, a més dels mitjans de comunicació.

Sembla que el discurs de Gervasio Sànchez al recollir el premi, no va ser del gust de l’il·lustre públic, ja que va ser condemnat a l’oblid de la premsa.


Així que algú ha tingut la bondat de difondre’l a trabés d’un PowerPoint enviat en cadena per correu electrònic, i jo el publico al meu blog. Crec que és interessant el que s’hi diu, i tenint en compte com funciona el país en que vivim (que és regeix per les lleis de l’aparença) es comprensible que no s’hagi volgut difondre.


La fotografia premiada: Sofia Elface Fumo, con su hija Alia

Llegiu i jutgeu vosaltres mateixos.

<<>Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía, convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.
Quiero dar las gracias a los responsables de
Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Se
r por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.
No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias
Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto “Vidas Minadas”
, al que pertenece la fotografía premiada, tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.
Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural,
Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda
, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.
Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad. Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad. Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película “
Cuentos de la luna pálida” de Kenji Mizoguchi
.
Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de las minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles, desde el inicio de la transición, encabezados por los presidentes
Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero
, permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.
Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabricamos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.
Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo, y que me avergüenzo de mis representantes políticos.
Pero como
Martin Luther King
, me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.
Muchas gracias.>>

Mónica Paola Ojeda en la actualidad
Sokheurm Man, con su mujer Nin Lin y su hijo
Adis Smajic en la actualidad, con su novia